dilluns, de setembre 13, 2010

"Rentrée" dels màsters del CN Vila-real

Amb la travessia de Salou donem per acabada definitivament les travessies d'estiu i per finita la temporada 2009-2010. Una temporada magnifica pel que fa als resultats aconseguits i per la gran participació dels nostres en diferents competicions i travessies. Amb la participació en els Campionats d'Espanya d'Hivern, celebrats a Castelló a la piscina de la Salera, vam aconseguir 15 medalles de cinc nadadors diferents, i 3 dels nostres es van proclamar Campions d'Espanya. En el VII Circuit Autonòmic de Natació Màster, i últim, foren 20 medalles individuals, la majoria d'OR, convertint-nos en un club referent en el País Valencià per la qualitat dels nostres. En les travessies d'estiu foren pocs caps de setmana sense que alguns del nostres nadarà, i inclús participant en varies per dia, duent ben alt el nom del nostre poble en un total de 19 travessies, on aconseguirem innumerables trofeus. Però sobretot ha estat l'any de consolidació de un gran grup d'amics al voltant del millor esport i de uns esdeveniments que no canviariem per res del món.

Cal una felicitació molt especial als nous pares i mares, i a tots els que han canviat el seu estat. Segur que ens faran particeps de la seua felicitat.

També felicitar pel seu grandissim treball als Míster Jorge i Pere que tenen gran part de culpa en açò que s'ha convertit els màsters del CN Vila-real.

Però segur que este any junts ho farem encara millor, al menys com en els vídeos....





Recordeu que aquestes dues setmanes entrenem:
Dillus-Dimecres-Divendres de 18:30 a 19:30
i que teniu que complir les normes que ens ha marcat la Regidoria d'Esport:
"1.- La zona de la piscina pequeña estará vallada y NADIE puede acceder a esa zona
2.- La zona de duchas sigue en obras así que los chavales tendrán que ducharse en casa.
3.- Para cambiarse estarán habilitados los vestuarios 4 (para chicos) y 5 (para chicas). No se puede entrar en el resto de vestuarios.

divendres, de setembre 03, 2010

IX TRAVESSIA L'ILLA - PORT DE BENIDORM

Celebrada el matí del diumenge 29 d'agost.
Magnífica travessia de 3,8 km, aigües clares i netes, per sort quasi no es van veure meduses, el paratge increïble tant l'Illa com la panoràmica de Benidorm, bona organització i refrigeri per a estar satisfets.

Aquesta volta del club sols vam anar Samuel i jo únicament a la capital del turisme patrio, sortirem el dissabte després de dinar, així teníem temps de fer el reconeixement, sopar i dormir tranquil·lament. Però bé, a les 7 del matí ja estàvem al port nàutic recollint tot lo pertinent (dorsa, xip, barret, pito, camiseta...). Com sempre lo millor de les travessies.... trobar els amics: Rafa de Torís, Pau i la gent de Sueca, els burrianeros (jeje), Jose Luis i la gent del sud del país, i molts més.
La travessia fou divertida, primer pels minuts d'espera dins l'aigua veient l'intens marcatge Dr. Tatoo vs Trim en un dels piques més comentats del dia, que finalment se'n va endur el nadador local (però Pau, jo encara confie en tu com a repartidor de cera), i sobretot per la travessia que vaig viure.

Comença la travessia i isc prou sol a l'esquerra de la línea de sortida, mentre que més cap a la dreta anaven els màquines; però en un canvi de direcció de l'estirat grup capdavanter em trobe als pocs segons al costat del meu company de club de forma inesperada. Veient que em quedava dins el grup i que allò podia molestar al meu ritme pels més que provables canvis de direcció dels companys, decidisc pujar el ritme i anar a la meua o morir en el intento. Perd a Samuel de vista i acabe nadant en paral·lel amb un nadador desconegut per a mi, mentre el grup ens segueix. Així vam estar nadant un bon tros, fins que Hector Pardo se'ns fica a nadar a la meua esquerra també en paral·lel. He de reconèixer que començava a desconfiar de les meues forces i en el meu cap em veia ja superat pel grup, sabia que necessitava nadar a soles i confiar que ells feren més metres, mentrestant calia aguantar com poguera. Com vingut del cel, al moment Hector gira cap a l'esquerra i se'n va, a l'altre nadador de la meua dreta el deixe passar perquè el seguisca, i encara més sort, el grup els segueix. Aleshores, em quede amb un caiac groc (he d'agrair molt a aquest desconegut, ja que em va animar molt encara que no sabré mai que em deia) i els altres marxen a la meua esquerra amb un caiac blanc, perfecte perquè vaig controlar per on van anar en tot moment. Tractant d'anar recte cap a l'arribada, trobant les boies, controlant l'altre grup, veig a lo lluny la primera boia roja de les dos que anuncien el final, lo malo ja veia que no podia més. Però, amb la visió de la segona boia roja i com les anava enfilant lo més recte que podia, Samuel que m'havia seguit i comença a tocar-me els peus, el del caiac que veia que m'animava tot nerviós i veient-me que em situava a l'altura del caiac blanc (per tant duia uns metres d'avantatge amb els altres),... vaig traure les úlimes forces i vaig tirar encara que no poguera. Finalment, passe l'última boia roja i veig la boia groga i la meta a la platja del Mas Pas a lo lluny; en aquest punt "alea jacta est", si me passen Samuel o els altres perfecte, però jo arribe a la boia groga i allí fins a la meta a esprintar...
Per a mi tot un èxit: 50:29 minuts, 7è en la general i 3er en la categoria A; una copeta molt important perquè serà l'última com a menor de 30 anys, de fet 6 dies més tard i em quede sense copa. Un particular regal d'aniversari que m'he fet per a una fita tan important com és passar als 30.
Samuel també feu una travessia per a emmarcar: 50:34 minuts, 9è en la general i 4rt de la categoria C, el primer dels que fuma com diu ell i un gran colofó a una temporada on ha pegat un salt qualitatiu important.

Segurament, com nosaltres, quasi tots van acabar satisfets amb els seus temps i per haver participat en una travessia tan guapa. A l'any que ve repetirem i espere retrobar a tots. Ara a descansar i ja vorem quins reptes ens marquen per a la nova temporada que comença en breu. Encara que ara primer toca cumplir a les Festes del poble!

dilluns, d’agost 30, 2010

I TRAVESSIA ANTELLA

Celebrada el mati del diumenge 22 d'agost
Antella és un poblet típic de València a la riba del Xuquer, on hi ha com un assut al riu i un bon berenador que se plena de "domingueros". De fet, aquests elements han donat una certa fama recent al poble i han vist com aquest estiu diversos mitjans de comunicació han produït reportatges sensacionalistes. Com el vídeo de la Sexta el dia de la travessia, a part de ser escandalós apareixen coneguts com Pasqual que és inconfusible. Però açò és més l'anècdota de la travessia.

Primer, felicitar a l'organització. Per ser la primera volta va estar genial: decent avituallament i camiseta, però sobretot un recorregut que valia la pena per lo exòtic en el País Valencià (crec que l'únic en riu), a més em quede en la cordialitat i bon ànim dels organitzadors; sols puc remugar un poc pel tema d'obsequiar decentment als més menuts, sequr que a l'any que ve ningú es podrà queixar.

Com sempre vam assitir quasi tots "els amics del petit món de les travessies valencianes" i el CN Vila-real que va estar representat per els més desfaenats: Pasqual, Tino, Nuria, Samuel i jo clar està. A més se'ns va unir la família Molina amb la seua filla Ana, un fondista infantil del club, amb moltes ganes de nadar. Com és costum sempre som dels últims a arribar, especialment jo que tinc més delicte, però bé... alhora de l'eixida estàvem tots preparats i a gaudir de nadar en un riu ben net (sols trobarem alguna típica algueta). Els resultats de la travessia prou bons i els temps per a ser 2500 metres, amb la meitat de travessia amb una lleugera contracorrent, molt decents. Donar l'enhorabona a Nuria que amb un temps de 46:45 minuts va acabar 2ª en la seua categoria, pels hòmens: Samuel amb 40:44 5è de la gategoria i 17è en la general, Xavi amb 41:21 el 6è de la categoria, Tino amb 43:41 fou 9è de la categoria Màster 2 i Pasqual que venia directament de treballar amb 48:47 va quedar 8è de la categoria Màster 3. Menció especial és mereix Ana Molina que va ser segona en la travessia de 1200 metres (i deien que era la curta per als xiquets) i primera en xiques clar.

Per anar acabant aquest estiu de travessies ens va merèixer la pena el viatge d'una hora llarga que vam fer, de segur que tornem a l'any que ve. Tornar a felicitar a l'organtizació de la travessia que fóren el Centre Esportiu i Cultural d'Antella.

divendres, d’agost 06, 2010

L Travessia Port de Vinaròs

Bon dia de natació i amics per Vinaròs seria el resum perfecte del matinet. Finalment vam anar un total de 8 màsters de Vila-real: Pasqual Pitarch, Pili Romay, Sergi Piquer, Quique Forné, Tino Ortells, Javier Lloret, Jorge Piquer i Samuel López.
Arribem a les 9 i pico a Vinaròs una volta Tino encontra el port, allí ens trobem a una llegenda de la natació com Agustin Miralles... que gran és aquest esport!! Després ens presentem al control i ens donen el chip-control... No pareix molt modern, però aquests del CN Vinaròs ho tenen tot ben organitzat, i el port està net i ben senyalitzat amb les boies.
Com nosaltres, que al moment trobem un bon baret i ens fem un bon esmorzar de mig entrepà que per a mi era ja com un dinar.
Però bé, tornant a la travessia trobem a Victor Moreno (ja sabem qui ens guanyarà), ens canviem, ultimes indicacions i a l’aigua. L’eixida es fa dins de l’aigua en una línea que marca una cinta, eixida a l’esprint fins a la primera boia que està prop, després el grup s’estira i ens perdem de vista. A bon ritme i vaig avançant els xiquets i a més supere a Samu i Jorge, continuem seguim el circuit que és esplèndid i l’aigua perfecta. Quan ja s’endevina el final veig a Jorge que m’avança, torne a canviar el ritme i el deixe darrere però caic en l’error d’avançar un grupet de xiquets pel mig i em tanquen. Ultima boia roja i la recta on no puc pujar més el ritme, ens perdem un poc però retrobem la bona senda. A l’arribada em trobe a Jorge que ha arribat davant meu, meló i Aquarius i a vore com van arribant els companys. Tots més que satisfets i a per el refrigeri.

I sorpresa quan veiem la classificació de la travessia, hem tocat ferro!! Jorge segon, jo tercer, Samu quart, Tino quint i Sergi dotzè; Pasqual segon i Quique tercer; i Pili quarta. Açò ens obliga a passar caloreta esperant els trofeus, per cert magnifiques les copes i les medalles que van donar a tots els participants. Una travessia per a repetir a l’any que ve com demostren les fotos.

dissabte, de juliol 31, 2010

EL TROFEU ROSQUILLETA TÉ UN NOU CAMPIO


El passat dimarts vam pujar a Onda, quin remei, a realitzar el nostre trofeu més particular i únic: un 64 metres estils a l’ample de la piscina. Participen totes les categories del Club i congreguem una bona genta, en una horeta tot enllestit i a gaudir dels trofeus: un paquet de rosquilletes coronats amb una cinteta del color corresponent pals ocupants del pòdium.

Aquest any de “destierro” va fer que fórem menys màsters que els anys passats, però per sort vam assistir dels bons com demostren les fotos: Jorge Piquer, Pasqual Pitarch, Alejandro Badenes, Juan Boix, Josep Ortega, Gerardo Manzanet, Tino Ortells i Javier Lloret. Per culpa de la famosa “Carpa del Calero” aquest any no va poder assistir el gran campió màster de la Rosquilleta dels últims 4 anys. Juanjo te esperamos al año que viene a ver si recuperas tu trono.

Les eliminatòries dels màsters com sempre renyides i espectaculars, i en la gran final vam tindre de protagonistes a Alejandro que fou primer, Jorge segon i Gerardo tercer. Felicitar al guanyador, encara que algú va vore-li fer algun viratge irregular com tocar sols en una ma a la braça. Però sincerament fou un dia per a impugnar, ja que als màsters no se’ls aplica la normativa del Club com demostra el següent quadre i vam fer estils en ves de lliures.

ESCUELA
Xics 00 i posteriors, xiques 00 i posteriors
34m lliures
BENJAMIN
Xics  99, 00, 01 i xiques 00, 01
64m estils
ALEVIN
Xics 96, 97 i xiques 97, 98
64m estils
INFANTIL
Xics 92, 93,94 i xiques 94, 95
64m estils
JUNIOR
Xics 90 i 91 i xiques 92, 93
64m estils
ABSOLUTS
Xics 89 i anteriors, xiques 91 i anteriors
64m estils
Màsters

64m lliures
Pares

17m lliures
Mares

17m lliures

Alejandro tindràs que tornar les rosquilletes!
Al menys les cerveses del final foren reglamentaries.

divendres, de juliol 23, 2010

Quasi Cerrado Por Vacaciones

Perdoneu si estàveu esperant alguna crònica però com veieu vaig amb retràs... molt retràs... en el ditxos món de les vacances d’estiu sempre hi ha alguna cosa que fer i més si et passes tots els caps de setmana amunt i avall fent travessies. Això sí, no hi ha manera de desenganxar-te la calor!
Mais en breu, superaré aquest silenci i començaran a fluir les cròniques, a més a més esperem que els nous col·laboradors mantiguen el seu compromís. Per ara, vaja com abans el meu particular calendari estival:
La primera que vaig nadar aquest any fou la II Travessia Gent x Gent de València. Vam pagar uns eurets  solidaris i contents per participar, encara que no sabíem ben bé per a que eren.
La segona mulla de l’estiu fou intensa de veres, el Triplet de juliol: I Travessia d’Oliva, III Travessia del pantà de Guadalest i XVI Travessia El Perelló - Les Palmeres. Tot un honor participar en aquestes tres travessies organitzades amb moltíssima cura i gràcia, i arribaren les primeres tocadetes de ferro de l’estiu.
Finalment, la XVIII Travessia al Port de València prou competitiva, aquest any quasi en record de nadadors, i divertida amb el bus pel circuit urbà de València i nadant pel Canal de la Copa Amèrica. Llàstima que com sempre t’endus la sensació que l’organització podrien haver fet molt més.
Però lo millor com sempre: els companys tant del CN Vila-real com de les terres valencianes. No dic noms per no oblidar a cap, però sapigueu que no em valdria la pena pegar-me la panxa de travessies sense vosaltres.
Bo, demà ens veiem a Xerta i Tortosa per la IX Baixada de l’Ebre. Immediatament després jo continuaré pujant cap al nord per a fer la XLII Travessia Illes Medes – L’Estartit. Els reptes d’agost on possaran les xancles: al cap de setmana que ve faré l’altre Triplet (Castelló, Moncofa i Vinaròs). Més avant, el 8 i 15 d’agost les dos travessies del Delta de l’Ebre (port dels Alfacs a Sant Carles de la Ràpita i port del Fangar a L’Ampolla). Per anar acabant agost espere fer la d’Oropesa i l’Antella. I si tinc sort amb el telèfon la de Benidorm per primera vega. Després en setembre ja se vora.... si encara nade clar.
I ara a entrenar. Fins aviat màsters!

dimecres, de juliol 14, 2010

XV TRAVESSIA A LA PLATJA DEL FORTI


per PASQUAL PITARCH

Hem anat Rogelio i jo; després d'haver-me recollit al bar de les romaneses (seu oficial de borratxos i esportistes de tota mena, Bar València, je je je) ens hem vitaminat a l'Olivereta, entrepà de truita de patata i la corresponent birra, sobre les 10h sortirem cap allà, vaja, mira si anàrem despistats (o com un coet) que quant m’he adonat, ja estàvem mes enllà de Vinaros, encara hem tingut sort que hem agafat un camí que ens ha portat al lloc, je je je .

Allí ens esperava un vell amic de Rogelio, el Sr. Santiago Matamoros juntament amb el Sr. Cabanes, tots dos velles glories de la natació de Vinaros, ah! i l'amic Victor Moreno del Piscis (que no Rafa de Torís, je je je).

Desprès de conversar una estoneta i recollir la Conchapachip je je je... han començat a donar la sortida a les categories inferiors. Era l'hora de començar a escalfar.
Sobre les 12 hores ha començat la nostra travessia, Preparats? i bocina de camió.
Temperatura de l'aigua 20º i solet solet. Hi havia clubs de tota Espanya, predominant el Vinaròs, Benicarló, Vila-real i uns quants de València.

En la categoria Màsters (66-80) primer Victor Moreno; en Veterans (65 i anteriors) primer Ignacio Manzanares (CN Tarraco), jo he quedat en segon lloc (he tocat ferro, je je je), tercer Felipe Fonellosa (nadador local) i Rogelio 4. Cervesseta i ha xarrar. Hi ha hagut un problema informàtic i no s'han penjat els temps, ens han dit que apareixeran en breu, almenys tenim la classificació.
Com sempre ens ho hem passat molt bé i hem fet país en el nostre propi. He de destacar la gran classe com a persona i com a esportiste del Sr. Santiago Matamoros (Foto en blanc i negre) ens ha tractat de forma insuperable. I felicitar al CN Vinaròs per l'ambient festiu de la travessia, i per les fotos.
Conclusió: un dia per emmarcar.
Vila-real 27 de juny del 2010

dilluns, de juny 28, 2010

La crònica del Campionats d'Espanya Màster d'Aigües Obertes


de JUAN BOIX 
Bé, el dissabte passat vam quedar Alex, Pasqual, Josep i jo a les 7.15 h a la piscina de Vila-real amb la intenció d'anar a Castelldefels a participar en els primers campionats d'Espanya Màster de Natació en Aigües Obertes, vore a Yurema participar al Campionat d'Espanya Absolut de 10 km i, sobretot, a passar-ho el millor possible.

Ja a mig camí ens vam donar compte que havíem quedat un poquet massa prompte, i a les 10 ja ens havíem plantat al Canal Olímpic de Castelldefels que era el lloc on se celebraven les proves. La primera impressió al veure l’ambient va ser de... a açò de la llarga distància "professional" només li peguen quatre locos a tota Espanya. Entre nadadors, entrenadors, jutges, familiars i suporters incondicionals com nosaltres, hi havien poc més d'una centena de persones allí reunides. Res comparat en el que voríem per la vesprada en la competició màster on es van ajuntar més de 100 nadadors vinguts de tota Espanya.

Després de saludar Ricardo i Yurema, desitjar-los sort per a la prova i vore coses curioses com la revisió d’ungles a la que sotmeten els nadadors durant el marcatge abans de la prova, vam decidir "solidaritzar-nos" en els nadadors de cara a la dura prova que els esperava i anar-nos-en a pegar-nos un bon esmorzar a la seua salut al bar del complex. Després d'uns primers instants de dubte, finalment vam sucumbir a l'elecció de Pasqual, i tots vam demanar un entrepà de truita de creïlla acabadeta de fer.... mmmmmmmmmm... meleta!
Acabats d’esmorzar vam anar a vore les eixides de la prova de 10 kms. Primer els homes i 5 minuts després les dones. Per tal d'estirar les cames vam decidir de fer una volta completa al canal en el sentit contrari al de la prova de natació. Això ens serviria de reconeixement del terreny i podríem vore passar els nadadors unes quantes vegades.

La prova masculina va començar a un ritme prou de "tocar-se els ous" amb ritmes de 1:20 i inclús 1:25 els 100 i la victòria es va decidir en l'última volta, quan faltaven uns 3 km, quan Kiko Hervás va imposar un “tren demolidor” que va anar despenjant als rivals poc a poc.

En canvi, la prova femenina, des de la primera boia, va estar marcada pel ritme infernal marcat per una tal Erika Villecija la qual portava entrenant en el canal tota la setmana i anava acompanyada de tres entrenadors que anaven marcant-li els ritmes pràcticament cada 100 metres. Darrere es quedava un grup en el que estava Yurema, a la qual seguia Ricardo en una bicicleta per la vora del canal. Als 3000 m Yurema va intentar forçar el ritme per tal de retallar-li distància a la Villaecija, però després de vore que les seues companyes de travessia no estaven per la llavor d'ajudar-la, ho va deixar estar per guardar forces fins a l’última volta on es va ficar a ritme d'1.10 el 100 (casi na') aconseguint distanciar-se i arribant segona a meta, la qual cosa li donava una de les dos places disponibles per anar als Mundials de Natació en Aigües Obertes que se celebra a Canadà d’ací unes setmanes.

Cal destacar que a pesar dels 2 minuts d’avantatge aconseguits per Erika Villaecija, Yurema va fer els segons 5000 m en el mateix temps qu'ella...

Després de vore les arribades, felicitar Yurema i fer-nos les corresponents fotos de rigor ens en vam anar directes a reposar forces amb un bon dinar: espaguetis, proteïnes i uns bons postres per a "acto seguido" pegar-nos una becadeta baix d'una de les carpes de l'organització. A les 15.30 comencen a arribar els primers màsters i comença a vores l'ambient. Saludem la gent del Castalia i comencem a preparar-nos. Ens marquen, arrepleguem xip i barret i a provar l'aigua del canal. A pesar de la lleugera marinada que ja bufa a eixes hores, l'aigua està perfecta per a nadar, tant de temperatura com d’onatge. Tot i els dubtes sobre els banyadors que es podien portar (ni els jutges ho tenien del tot clar) em fique el meu llarg i ens n'anem cap a l'eixida. Primer els del barret negre, categories +25 i +30. En esta última estem Josep i jo. Ja al entrar al pantalan des del que es dóna l'eixida perc de vista al Josep. Eixida des de dins de l'aigua, segons normes FINA, prou neta llevat d’algú que s'encabota en anar més tort que jo. Primera volta curta de 750 m a bon ritme en la que Josep ja es fica en el grup de davant, jo em quede arrere pensant que hem eixit massa forts. En la segona volta (més gran) de 2300 m comence a pillar un bon ritme i comença a quedar-se gent. Em quede a soles en un xic del Tarraco Màsters en el que arribe a l'esprint... ell toca la planxa d’arribada un segons abans que jo, però no passa res, és de l'altra categoria.

A l'arribada, com en els vells temps, està Ricardo, que ha vingut a vore'ns, ens espera però per a felicitar-nos, no per a pegar-nos el puro per no passar prou forts els primers 50, jejeje..... Espere amb Josep l'arribada d'Alex, que ha eixit 5 minuts després en el grup del barret blanc (el primer d'este grup, un tal Dani Serra, Olímpic en 200 i 400 lliures a Seoul, m'ha doblat a la altura de l'última boia) i la de Pasqual, que eixia en el grup dels barrets blaus, als 10 minuts.

Com portem el xip les classificacions es fan enseguida. Inicialment Josep és segon de la +30 i jo quart. Alex quart de +40 i Pasqual 12 de la seua categoria. Pensant que no tenia medalla dic adéu a tots ràpidament i agafe camí cap a casa per poder arribar a hora a una boda que tenia eixa nit. A la mitja hora de camí em toca Pascual: Juan, que quin és el teu DNI... que tens medalla tió!! Pareix ser que el primer classificat només participava a la Copa Catalana que es feia en paral·lel i no estava inscrit als d'Espanya, així que al final Josep Campió d'Espanya i jo Tercer a la +30. Llàstima no haver pogut fer-me la foto de rigor en Josep.
En resum, una experiència molt bona, en bona companyia i que esperem poder repetir en properes edicions. A vore si a la pròxima s'anima més gent del club, sobretot eixos que signen en un 59 no sé en quina piscina de 50, a vore si son capaços de canviar-la per 3000 en aigües obertes a 1:20... jejeje